Aquest article té dos objectius. D’una banda, provar de resoldre la indefinició pedagògica i terminològica del Tractament Integrat de Llengua i Contingut. De l’altra, avaluar aquest enfocament des d’una perspectiva plurilingüe. Quant al primer objectiu, aclarirem la diferència entre conceptes com TILC i AICLE que, sovint, de manera errònia, es presenten com equivalents. Pel que fa al segon objectiu, revisarem una de les qüestions més recurrents en la majoria dels debats sobre educació plurilingüe com és la possibilitat d’adquirir la llengua meta sense posar en perill ni l’aprenentatge de continguts ni el de les llengües primeres. La inclusió de pedagogies basades en els gèneres textuals, el desenvolupament de la consciència metalingüstica de l’estudiantat o l’adopció de pràctiques translinguals semblen claus per a fer realitat tot el potencial didàctic d’un TILC de qualitat.