El punt de partida d’aquesta recerca inicial sobre les creences pre-AICLEdel futur professorat d’educació primària és doble. D’una banda, la pertinença de trencar amb visions simplistes que equiparen la major ocupabilitat de l’alumnat egressat i la creixent internacionalització dels estudis universitaris, dissenyada des de la Comissió Europea, únicament amb la major presència de l’anglés com a llengua vehicular i el consegüent augment dels nivells de coneixement de llengua anglesa. D’altra banda, la necessitat de millorar la formació del futur professorat d’educació primària en un enfocament metodològic, com és el de l’AICLE, que, amb la fnalitat d’ensenyar a com ensenyar en llengua anglesa, posa en valor tot un seguit de competències de caràcter transversal que van més enllà de la millora de les competències lingüístiques en llengua anglesa dels i de les escolars, el desenvolupament acadèmic i personal dels quals es troba a la mateixa base de tot el sistema educatiu. Són conscients els i les futures mestres de primària de la complexitat competencial i del component pedagògic indefugible de l’enfocament CLIL/AICLE? Resulta efectiva la formació inicial que reben des de la universitat i que encara es redueix generalment (també a Finlàndia) a alguns crèdits dins de molts dels plans d’estudis actualment en vigor? Guiat per aquests dos objectius, l’estudi pilot que aquí presentem analitza la confluència/divergència existent entre les quatre fnalitats del CLIL (contingut, comunicació, cognició i cultura) i els seus principis o estratègies didàctiques i les idees preconcebudes o creences errònies que sobre aquest enfocament mantenen 120 estudiantes i estudiants del Grau de Mestre/a en Educació Primària a la Universitat Jaume I de Castelló