Tradicionalment la didàctica de llengües estrangeres, com ara l’anglès, s’ha basat en una perspectiva monolingüe en què l’ensenyament de la llengua es realitzava sense tenir en compte el bagatge lingüístic dels aprenents, ja que les llengües de cada parlant s’analitzaven com a sistemes lingüístics independents, la interferència dels quals calia evitar. No obstant això, aquesta no és la política lingüística fomentada des del Consell d’Europa que en documents com el Marc Comú Europeu de Referència per a les Llengües advoca per adoptar una perspectiva plurilingüe en l’ensenyament de llengües. De fet, investigadors de reconegut prestigi (CENOZ: 2009; CENOZ i GORTER: 2013; o GORTER i CENOZ: 2014) assenyalen que la competència plurilingüe entre la població escolar podria aconseguir-se a partir d’una didàctica de la llengua anglesa que no fora en detriment sinó que es recolzés i es beneficiés del manteniment i de la promoció de l’ensenyament de les llengües pròpies (minoritàries i/o heretades) de l’alumnat. Malgrat aquest canvi de paradigma en l’ensenyament de llengües, estudis recents com el de De Angelis (2011) han advertit de l’absència de conceptes tan rellevants com els beneficis lingüístics del bilingüisme en la majoria de programes de formació del professorat a Europa. Precisament, l’estudi pilot que aquí presentem explora aquest aspecte en el cas d’un grup de 36 grups estudiants pertanyents als Graus de Mestre/-a d’Educació Infantil i Primària de la Universitat Jaume I i ho fa a partir d’un qüestionari implementat al principi i al final del curs 2014-2015 amb el doble objectiu de (i) diagnosticar les necessitats formatives de l’alumnat i (ii) mesurar el possible impacte del temari de l’assignatura de “Didàctica de la Llengua Anglesa” en els seus coneixements i/o creences prèvies. Són conscients els tutors/-es d’Educació Infantil i els mestres generalistes en l’etapa de Primària del que significa ensenyar anglès com a tercera llengua o llengua addicional en contextos AICLE (Aprenentatge Integrat de Continguts i Llengua)? Estan preparats per gestionar la creixent diversitat lingüística i cultural a l’aula? Saben com fer-ho de manera que aquesta ajudi a reforçar l’aprenentatge de l’anglès sense menyscabar el de les llengües pròpies i/o heretades a l’aprenentatge de les quals el seu alumnat també té dret?